En aquest número d’A*Magazine publiquem un article de Sinéad Halkett sobre l’exposició d’Iñaki Bonillas a La Virreina Centre de la Imatge. Sinéad Halkett ens ha deixat recentment. Aquest és el seu primer article a A*Magazine. Amb el primer article sempre parlem molt. Parlem sobre què significa escriure crítica d’art, sobre el to de l’escriptura, sobre quina posició prendre a l’escriure, sobre les distàncies i les proximitats. Hi ha un diàleg que es genera a partir dels textos però que va més enllà, un diàleg que cerca complicitat, complexitat, comprensió i també idees i punts de vista. Un diàleg que és un principi, un inici.
En el diàleg creixem, en el diàleg definim qui som i què volem dir. En el diàleg sumem, escoltem, ens necessitem els uns als altres. Amb Sinéad Halkett el diàleg ha acabat bruscament, queden mails sense resposta i una sensació amarga al publicar un text d’algú, Sinéad, que ja no podrà rellegir el seu article ni veure totes aquestes respostes que apareixen, siguin a la web o siguin en la vida . Ens dol la pèrdua, ens fa mal que allò que comença acabi abruptament. L’únic que podem fer és publicar l’article. Un article molt bo, el que pensàvem que seria el primer de molts.
En aquest número d’A*Magazine, a més de l’article de Sinéad Halkett sobre Iñaki Bonillas a La Virrenia, també publiquem un text de Diana Padrón a partir de la proposta recentment presentada a La Capella "Artesans" i Martí Manen s’observa la relació entre el Reina Sofía i l’art a Amèrica Llatina.
La cultura de l’arxiu es revisita des de la nostàlgia. Nostàlgia, una paraula carregada emotivament i, també, políticament. La mirada al passat, familiar i comú, a l’exposició d’Iñaki Bonillas a La Virreina sobre l’arxiu cap allò personal i les emocions al treball conceptual.
La Capella ha presentat diferents projectes desenvolupats en els últims anys en relació al centre ACVIC en un intent de cartografiar el panorama de l’art dissident actual. La proposta no anava mal encaminada, però ha deixat en evidència la necessitat de reflexionar sobre els canvis en la producció artística i la urgència d’obrir les possibilitats a altres formes de fer per no acabar fent el mateix amb els mateixos.
El Reina Sofía treballa amb diverses línies en relació als països d’Amèrica Llatina. El binomi Espanya - Llatinoamèrica no ha estat mai fàcil. Sang, identitat, legitimació, diners, transport, economia, literatura i, també art, formen part d’una relació, o la manca d’ella, que continua sorprenent.
