Alguna cosa passa en el context de l’art. Protestes aquí i allà, queixes sobre l’actuació política, sobre qui mana, sobre les maneres, sobre la manca d’ètica ... El sistema institucional modifica el seu sentit des de certa por, el mercat defineix més i més el calendari però la seva voracitat pot acabar amb la seva pròpia estructura, i el sector diguem independent no troba el seu lloc i sembla haver perdut la confiança.
Durant els bons temps vam assistir a un acostament peculiar entre les maneres de fer des de la institució cap a contextos independents i a l’inrevés. Es van obrir algunes portes, es van generar alguns projectes de base flexible i es van proposar sistemes de treball horitzontals. En alguns casos es va aniquilar directament l’existència d’altres possibilitats que no fossin institucionals i en d’altres es va potenciar la professionalització d’alguns individus. Des de la independència es va assumir com a normal que la institució era el nou objectiu, oblidant en molts casos els motius originals de la posada en marxa de diverses propostes. Una mica d’això segueix i la institució ha passat, carambola, al costat d’allò precari. A veure si s’accepta com una cosa normal o es dóna un cop de puny sobre la taula.
A la crisi econòmica, sistèmica, política i ètica que ens acompanya el sector art segueix com entumit. Hi ha queixes, hi ha gestos, però, i si saltem a l’acció? I si reorganitzem tot l’entramat? I si prescindim de qui governa? I si ho intentem sense diners? Estem legitimats per a actuacions d’aquest tipus? Quin és el context que rebem i quin és el que tenim? Podem pensar en termes de responsabilitat? Estem preparats?
En aquest número d’A*Magazine presentem tres nous textos. Paloma Checa entrevista a Paloma Polo per la seva exposició al Museo Reina Sofía de Madrid, Imma Prieto analitza l’exposició "Estación experimental" presentada ara a Laboral de Gijón, i Sonia Fernández Pan s’acosta a, M I A M I, un espai independent a Bogotà.
Paloma Polo, amb el seu projecte "Posición aparente" dins el programa Fisuras del Museo Reina Sofía de Madrid, pren com a punt de partida l’expedició científica que va dirigir l’astrofísic britànic Sir Arthur Stanley Eddington per tal de sotmetre a prova la teoria de la relativitat d’ Alfred Einstein. A "Posición aparente", Paloma Polo adopta una postura crítica postcolonial analitzant el desenvolupament de la ciència contemporània des del debat sobre la noció del treball dins l’àmbit de l’art.
Entendre l’art com un lloc per a l’experimentació i acostar-se a la ciència per trencar amb els llocs tancats i els principis assumits. L’exposició "Estación Experimental" és un punt de trobada en el qual destaca una voluntat d’obrir mentalitats i proposar altres esquemes de treball, tant en art com en altres camps del coneixement.
Els espais independents poden arribar a ser els llocs on ocorre l’art. Paral·lels a dinàmiques institucionals o no, l’aparició de propostes independents suposa demostrar que un context artístic és viu i vol ser present. M I A M I és un exemple d’això, a Bogotà.
