Ha mort Antoni Tàpies, un dels grans referents. Ens agradaria des d’A*DESK recordar, a més de la seva obra, algun d’aquests gestos que defineixen les persones. Amb l’obertura de la Fundació Tàpies, Barcelona va guanyar un lloc on les propostes experimentals al voltant de l’art tenen presència. En comptes de ser un espai per a la celebració individual, la Fundació Tàpies ha estat una escena oberta que ha permès pujar el nivell artístic d’una ciutat que ara mateix està consternada.
Gestos d’aquest tipus són els que ens indiquen que té sentit seguir treballant en el món de l’art, descobrir a persones que són capaces de plantejar primer necessitats del sector, i la societat, abans que la glòria o triomf personal. Igual que Miró amb la Fundació Miró, Tàpies va obrir la porta a altres artistes, a joves creadors amb els que dialogar de tu a tu artísticament, oferint alguna cosa del que no anem precisament carregats: respecte.
En aquest número d’A*Magazine presentem tres nous textos. Marti Manen analitza la perillosa evolució del mercat de l’art i el context institucional. Clara López presenta la reacció a Berlín davant el desig polític d´agenciar-se de la creació artística a la ciutat, i Verónica Escobar analitza l’exposició d’Héctor Francesch a la Galeria Hartmann de Barcelona.
El mercat de l’art està en apogeu. Un apogeu estrany que no sabem si era l’esperat per l’estructura al voltant del mercat en sí però que afecta directament l’activitat institucional. Mercat, institucions, política i context cultural es troben en una situació on cal pensar cap a on anem.
La proclama des del camp polític dient que a Berlín s’organitzaria una gran exposició amb la seva jove i invisible creativitat artística, així com que s’obriria un centre d’art amb aquest motiu, va desencadenar una mena de revolució entre els agents de la ciutat. Enfront d’una voluntat d’instrumentalització política, múltiples reunions i debats estan plantejant el paper d’artistes i agents artístics des de la base en la formulació de la ciutat.
En un context d’imatge i velocitat, la pintura segueix transitant després de la seva repetida i anunciada mort. Preguntar sobre el paper de la pintura significa, també, analitzar qui domina la imatgeria actual, com barregem passat amb present i quins desitjos econòmics apareixen entre pinzellades.
