El mercat de l’art segueix obstinat en la idea de la peça única, o numerada i limitada. Inventen convencions per tal que un número creixent de treballs, que apunten cap a d’altres direccions, encaixin en aquests esquemes. Així, s’insisteix en la venda de còpies d’obres que podrien ser il·limitades, reduint-les a una de tres, o de deu... o de tretze; de vídeos que es poden consultar al YouTube; fotografies repartides a la web; accions efímeres que generen edicions úniques... Mentrestant, la manera en què els artistes produeixen i treballen ha canviat, la hibridació de llenguatges no és cap novetat i els canals de distribució s’han multiplicat. Altres llenguatges artístics, notablement el cinema i l’edició, busquen fórmules per adaptar-se a les noves formes de distribució (també lluiten contra elles en una actitud que té molt de “numantina”). Aplicant el refrany de “quan vegis la barba de ton veí pelar, posa la teva a remullar”, és també necessària, des de l’Art, una reflexió sobre uns canvis que són econòmics, però també sistèmics.
En aquest número d’A*DESK ens hem centrat en un tema que considerem clau: la distribució. Sens dubte, és per on passarà gran part del canvi de paradigma (encara que soni a tòpic) que estem vivint. Ens hem proposat explorar el tema i hem recollit una sèrie d’experiències, d’exemples, de casos d’estudi, d’iniciatives que exploren altres maneres de distribució. A la col·lecció d’experiències que hem recollit en format vídeo no hem pretès ser exhaustius, però sí, que la selecció fos representativa. Hem parlat amb Nogueras-Blanchard, ProjecteSD, The Private Space, Raiña Lupa, etHall, Halfhouse, Homesession i Texto a Barcelona; amb Negociosraros, Noestudio i Rampa a Madrid; amb Castillo/Corrales y CAC Brétigny a París i amb Supermarket a Estocolm. Montse Badia ha realitzat les entrevistes a Barcelona, Rosa Naharro a Madrid, Estelle Nabeyrat a París, i Martí Manen a Estocolm. José A. Santos s’ha encarregat de la gravació (excepte Estocolm, enregistrat per Liz K. Peñuela) i l’edició de tot el material vídeo-gràfic.
Amb tots ells hem parlat de la seva relació amb altres agents artístics, del mercat i la distribució, de la necessitat de pensar els formats, de com es comuniquen i com fan servir internet, i “last, but not least”, del rol de l’art. Els vídeos que es presenten a continuació recullen aquests apunts, observacions, opinions, temptatives i apostes per altres maneres de fer i d’entendre l’art, la manera de representar-lo i, per suposat, de distribuir-lo i comercialitzar-lo.
