En primera persona. Quan tot un seguit de propostes artístiques busquen persones concretes com a receptors sembla lògic donar resposta des d’un punt de vista personal, subjectiu, particular. Oblidat l’universalisme, l’art contemporani s’acosta a éssers específics mitjançant sistemes de contacte que buscaran agradar o just al contrari a parts iguals. I quin és el paper de la crítica? ¿Explicar peces que no es podran veure? Entrar-hi amb altres ulls? ¿Entrar al món de la narració?

Davant d’una sèrie d’obres on moltes persones ja no hi podran arribar, a A*DESK volem investigar sobre els formats de la crítica, sobre la frontera entre la narració crítica i l’anàlisi distanciat. Si és que la primera cosa es pot separar de la segona.

Presentem en aquest número d’A*Magazine tres escrits crítics en primera persona, tres narracions de tres peces, tres obres on el pas del temps i la seva activació és important. Frederic Montornés escriu sobre "Te oímos beber" d’Alex Reynolds, Lorena Muñoz-Alonso sobre la nova proposta de Ryan Gander de la mà d’Artangel, i Marti Manen sobre "Cooking Catastrophes" d’Eva Meyer-Keller i Sybille Müller.