A-Desk *

B-DESK

"La música i el III Reich" a La Pedrera
o
"Aquest camp de concentració té una acústica boníssima"

ROBERTO ENRÍQUEZ
I quin riure feien els nazis, i quin riure ens fan quan comencem a veure com menyspreen la fabulosa pintura de Kokoschka, el seu magnífic ''L’ art de la música'' que qualifiquen d’''art degenerat''. Jajaja. Els nazis, què bèsties. Kokoschka, art degenerat, en front l’espantós relleu de marbre amb tema mitològic que per a ells és l’art digne de l’ànima germànica. Jajaja. Què bèsties, aquests nazis. Jajajaja. Com se’n fot d’ells Grosz en les seves caricatures. Què graciós és tot. Pura diversió als 30.

Què bé que POR FI una exposició doni sentit a les audioguies. Ja era hora. No, no pitgis el numeret que hi ha al costat de la porta, no, no. Millor el que està escrit junt a les peces musicals –així, millor escoltar els extractes de les composicions de Bruckner, de Von Weber – res a veure amb Andrew Lloyd, afortunadament, y amb Wagner – naturalment.

Tu escolta’ls i mira, observa les pel·lícules, les inauguracions de bustos commemoratius, els bustos en marbre dels compositors que Hitler, amb vestit de gala, eleva als pedestals nazis. Les escenografies per les òperes, a Marlene, las pel·lícules de Leni. Jajajaja. Què fort tot.

Y quin riure.
Jajaja.
Bé, no tant
Ja
Que la cosa anava de debò...
... te n’adones. Altres se’n van anar adonant. De que no té tanta gràcia. Va començar a perdre-la quan no hi va haver un altre remei que l’exili, la fugida. Amb sort, la fugida. Amb molta sort, que molts no tingueren.

I Grosz abandona les caricatures per pintures negres plenes d’esquelets de cadàvers.

I al camp de Terezin s’escolten els poemes de Kien i la música d’Ullmann.

Viktor Ullmann [1898 – Auschwitz, 18 de octubre de 1944].

[...]
Cavaban y cavaban y pasaba así
el día y pasaba la noche. No alababan a Dios
que, según les dijeron, quería todo esto,
que, según les dijeron, sabía todo esto.
[...]
[Paul Celan De Die Niemandsrose, 1963. Traducció José Angel Valente]

Números anteriors

* "A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John LeCarré)